AMB MOLTA PENA...PERÒ HEM ACABAT

Dissabte dia 17 vam fer el tancament del projecte Rossinyol a Figueres. Aquest dia va ser molt especial i trist alhora, ja que hem finalitzat una de les vivències més maques de la meva vida.

Personalment, amb aquesta iniciativa me n'emporto moltes coses positives i enriquidores, però el que més em va fa feliç, és saber que compto amb un amic més, amb un gran amic com l'Ayoub. Tots els nostres moments, han sigut molt especials i màgics, des de veure la seva casa i conèixer la seva família, conèixer tots els espais del seu voltant, millorar la llengua catalana, millorar algunes de les seves habilitats, fins a arribar a riure constantment de les nostres històries i experiències personals.

He compartit moltes estones amb l'Ayoub. Molts esdeveniments com el seu aniversari, el Nadal, La setamana Santa, Sant Jordi i les Fires de Figueres. I en cada una d'elles hem sapigut aprofitar al màxim de la nostra companyia.

Dissabte ens vam acomiadar de la millor manera del món, amb riures, anècdotes i amb petits d'etalls com el pot ser que vam fer. En ell vaig poder plasmar el que ha significat el projecte:

 "Aquest any he sigut més feliç per diferents motius, un d'ells és saber que he comptat amb persones com tu. Gràcies per acompanyar-me en un dels trams de la meva vida."

FIRES DE FIGUERES!

Divendres l'Ayoub i jo vam quedar per veure les paradetes medievals que van portar a Figueres. Aquesta setmana han sigut la festa major de la ciutat. A l'Ayoub aquestes dates li agraden molt, perquè a part de no tenir col·legi, aprofita per anar a les fires, veure els concerts, quedar amb els amics i sobretot, aprofita per estar amb la família.

Nosaltres vam anar a veure una exposició que fan, que s'anomena Figueres Vilaflorida. En ella s'hi representava tots els elements i personatges que ho formen un circ, però naturalment, tot era fet de flors. L'Ayoub mai havia vist una exposició com aquesta. Li va semblar molt maco de veure. Després vam anar a fer una volta per les parades medievals situades a la rambla. Mentre caminàvem, em va explicar que ja havia anat dos cops a les fires, i que ja s'havia gastat tots els diners que els seus pares li havien donat. Li vaig preguntar si volia que hi anéssim, però no podia perquè havia de marxar a la piscina, on feien jocs amb inflables.

Així que vam anar junts fins a casa seva, i li vaig voler donar diners per anar a fires, ja que se'l veia amb ganes de tornar-hi, i quina millor manera de fer-lo feliç que donant-li aquell detall.

SANT JORDI

El dissabte 26 d'Abril, l'Ayoub i jo ens vam veure per berenar a Figueres. Com que no ens vam veure pel dia de Sant Jordi, vam decidir anar a comprar un llibre per l'Ayoub.

A l'Ayoub no li agrada gaire llegir. De fet, explica que és una de les coses que més li costa, ja que mai troba el temps per fer-ho ni el llibre adient que l'animi a llegir. Així doncs, vam anar a l'Abacus de la ciutat per buscar alguna novel·la que li pogués cridar l'atenció a la seva lectura. Vam estar força estona, perquè tots els que veien eren o per massa adults o molt infantils. Però finalment vam escollir el llibre de Neil Gaiman, titulat, el Galàctic viatge del meu pare. Un llibre d'aventures d'un jove amb el seu pare. Per l'Ayoub va ser l'únic llibre que li va cridar una mica l'atenció. També el vam triar en català perquè així podria millorar la seva parla, escriptura i lectura. Li vaig proposar que si tenia alguna mena de dubte sobre qualsevol paraula, o bé alguna frase que no entenia, que estaria a la seva disposició per ajudar-lo a qualsevol trobada.

Així doncs, tot i que no vam poder estar el dia oficial de Sant Jordi, sí que vam poder gaudir d'una quedada molt interessant per conèixer una mica més a l'Ayoub i els seus gustos.

Hola!
ja estem  a Setmana Santa!

Avui l'Ayoub i jo teníem pensat anar a Roses, però a l'Ayoub se li ha enganxat els llençols al matí, i com que ja era tard ens hem quedat a figueres. Per tant hem anat a esmorzar i a fer un petit passeig pel parc.
L'Ayoub avui estava una mica trist perquè el seu germà sembla que trigarà més del compte en poder venir a Espanya. Ell té moltes ganes de veure'l, i cada setmana que passa i veu que no arriba, doncs l'espera se li fa eterna. Per tant avui l'he intentat distreure'l amb altres temes com l'escola, el seu nebot petit o parlar del Barça que ja li agrada.

També hem parlat del Sant Jordi, que de fet és la setmana que ve. L'Ayoub m'ha comentat que és un dia que no li agrada celebrar, perquè no creu en la llegenda de Sant Jordi. Així hem parlat, que no només es tracte d'una llegenda, sinó que també era el dia del llibre, i que havia de saber que amb la lectura les persones podem aprendre moltes coses, com la capacitat d'imaginació, millorar l'escriptura, la parla, etc.

Per tant hem quedat que la setmana que ve, anirem junts a comprar un llibre que li agradi i el trobi divertit per llegir. L'Ayoub prefereix veure pel·lícules abans que llegir un llibre, però espero que entre els dos puguem trobar alguna novel·la que li sembli divertida i s'enganxi a la lectura.

Bona tarda!

Ahir l'Ayoub i jo vam anar al museu de la tècnica de l'Empordà.

Fa més de trenta anys, en Pere Padrosa va comprar la primera màquina d’escriure de la seva col·lecció. Tres dècades més tarda, el Museu de la Tècnica de l’Empordà és una realitat. El 27 de juny de 2004 es va fer oficial la seva obertura. Hi trobem una part dels objectes adquirits durant aquests anys, a més de comptar amb un important fons de col·lecció.

En aquest espai hi vam veure automòbils, el motor de quatre temps i el de benzina, el fonògraf, el telèfon, les màquines de fotos, invents que abarquen el segle XIX en la seva totalitat. Les màquines d’escriure i de cosir, encara que van néixer en el segle XVIII, tenen la seva posterior evolució en el XIX. Per tant va ser un recorregut que ens va aproximar als primers temps d’aquests invents, i a les primeres passes de la seva evolució.

Vam passar una molt bona estona dins d'aquestes galeries. A l'Ayoub li va agradar molt, ja que mai havia vist en directe aparells tan antics com els que vam observar. En tot moment va mostrar molt d'entusiasme i d'interès per conèixer els orígens de cada una de les peces mostrades. Fins i tot, vam poder practicar com era l'escriptura amb una màquina d'escriure del s. XIX. La veritat, és que va ser tot una sorpresa, l'encant que oferia el museu, sobretot perquè cap dels dos hi havia estat mai.

Dissabte dia 22,

Aquest dissabte l'Ayoub i jo vam anar a Empuriabrava a caminar per la platja. Vam decidir sortir una mica de Figueres, ja que  l'Ayoub la coneix pro bé. Sempre que li proposo idees per poder anar i visistar de la ciutat, em comenta que amb l'escola hi ha anat molt cops. Per tant, vam pensar a canviar d'espais on l'Ayoub no  freqüenta gaire. 

L'Ayoub ha estat tres vegades a Empuriabrava, però mai ha vist el seu mercat. El mercat d'aquesta urbanització, és molt conegut perquè  a part de trobar-hi les típiques parades de roba, sabates, etc. també hi podem veure antiguitats de segona mà que a gent vent abans de llençar-les. A l'Ayoub li va agradar molt. Va veure moltes coses que són típiques del Marroc com gots, gerres, roba, i per això, em va comentar que li explicaria a la seva mare perquè pugui comprar coses aquí. 

Després vam anar a l'espigó on vam veure que hi havia molta gent pescant. Allà vam seure una estona i vam estar parlant a la bora de la mar. A l'Ayoub li encanta el mar. Ell se sent lliure com sent que li toca el vent a la cara, i olora l'aigua salada tocar a les roques. 

Per acabar, li vaig fer una sorpresa a l'Ayoub. Com que pel seu aniversari no vam estar junts, perquè ell va marxar al Marroc, vam passar per una parada on venien l'equipació del Barça, que és el seu equip preferit. A la parada li vaig preguntar quina samarreta d'en Messi li agradava més, i li vaig regalar. L'Ayoub va quedar molt sorprès, però la va acceptar rapidament, ja que em va dir que des dels 6 anys que no tenia cap samarreta del club. Així doncs, vaig pensar que era el millor regal que li podia fer, no només perquè em veiés en cor de fer-li, sinó per la manera que té de parlar d'en Messi, per l'admiració que mostra i per diversió que sent quan el veu jugar. 

Dissabte va ser un dia molt especial per tots dos. 

L'Ayoub ja ha arribat!

L'Ayoub ja ha tornat de les seves vacances al Marroc. Ahir vam anar a berenar i em va explicar totes les seves aventures i històries que li han passat al llarg de les vanances.
L'Ayoub ha tornat molt més moreno! i no pas de prendre el sol, sinó d'estar tot el dia jugant amb els seus amics a futbol. També em va explicar que la seva família del Marroc estaven molt bé. Els seus avis continuen treballant i fent-se a càrrec dels animals, i el seu germà gran continua treballant de fuster. L'Ayoub no ha trobat a faltar gens tornar a la rutina, ja que per ell marxar al Marroc, és una alegria i diversió molt gran.

L'Ayoub ha tornat carregat de roba, ja que em va explicar que allà era molt més econòmica que aquí. També s'ha tallat els cabells per només 1.50euros! Però cal dir, que aquest cop, la tornada li ha sigut més agradable, perquè el seu germà gran, possiblement vindrà a viure a Figueres amb ells. Em va explicar, que allà (el seu germà) es sentia molt sol, i que les trobava molt a faltar. I per aquesta raó, el seu pare s'ha quedat uns dies més al Marroc, per ajudar-lo a tramitar tots els papers per poder venir a Espanya.
L'Ayoub està molt content, ja que per ell el seu germà gran, és com un pare, i pensar que el tindrà cada dia a casa, sent una emoció molt forta.

Jo em vaig alegrar molt que l'Ayoub estigués tan content per aquesta notícia, ja que crec que ha de ser una situació molt dura per ell i per tota la seva família.