AMB MOLTA PENA...PERÒ HEM ACABAT

Dissabte dia 17 vam fer el tancament del projecte Rossinyol a Figueres. Aquest dia va ser molt especial i trist alhora, ja que hem finalitzat una de les vivències més maques de la meva vida.

Personalment, amb aquesta iniciativa me n'emporto moltes coses positives i enriquidores, però el que més em va fa feliç, és saber que compto amb un amic més, amb un gran amic com l'Ayoub. Tots els nostres moments, han sigut molt especials i màgics, des de veure la seva casa i conèixer la seva família, conèixer tots els espais del seu voltant, millorar la llengua catalana, millorar algunes de les seves habilitats, fins a arribar a riure constantment de les nostres històries i experiències personals.

He compartit moltes estones amb l'Ayoub. Molts esdeveniments com el seu aniversari, el Nadal, La setamana Santa, Sant Jordi i les Fires de Figueres. I en cada una d'elles hem sapigut aprofitar al màxim de la nostra companyia.

Dissabte ens vam acomiadar de la millor manera del món, amb riures, anècdotes i amb petits d'etalls com el pot ser que vam fer. En ell vaig poder plasmar el que ha significat el projecte:

 "Aquest any he sigut més feliç per diferents motius, un d'ells és saber que he comptat amb persones com tu. Gràcies per acompanyar-me en un dels trams de la meva vida."

FIRES DE FIGUERES!

Divendres l'Ayoub i jo vam quedar per veure les paradetes medievals que van portar a Figueres. Aquesta setmana han sigut la festa major de la ciutat. A l'Ayoub aquestes dates li agraden molt, perquè a part de no tenir col·legi, aprofita per anar a les fires, veure els concerts, quedar amb els amics i sobretot, aprofita per estar amb la família.

Nosaltres vam anar a veure una exposició que fan, que s'anomena Figueres Vilaflorida. En ella s'hi representava tots els elements i personatges que ho formen un circ, però naturalment, tot era fet de flors. L'Ayoub mai havia vist una exposició com aquesta. Li va semblar molt maco de veure. Després vam anar a fer una volta per les parades medievals situades a la rambla. Mentre caminàvem, em va explicar que ja havia anat dos cops a les fires, i que ja s'havia gastat tots els diners que els seus pares li havien donat. Li vaig preguntar si volia que hi anéssim, però no podia perquè havia de marxar a la piscina, on feien jocs amb inflables.

Així que vam anar junts fins a casa seva, i li vaig voler donar diners per anar a fires, ja que se'l veia amb ganes de tornar-hi, i quina millor manera de fer-lo feliç que donant-li aquell detall.