L'Ayoub em va explicar, que la seva família viu en un poble molt petit del Marroc. És tant petit, que només té 15 habiltants. Diu que allà té molt amics. Que la seva àvia té una casa molt gran, amb caballs, gallines, xais i molts gats. A l'Ayoub li agrada molt donar-li menjar als animals. Ell al poble es sent molt segur, ja que pot estar a les nits jugant al carrer fins tard, i té molt segur que mai li passarà res, cosa que a Figueres no pot fer.
També l'Ayoub al Marroc es compra tota la roba allà, perquè està molt més bé econòmicament. Però sí que és cert, que les condicions de vida del poble, on resideix la seva família, és bastant precària, ja que no gaudeixen de serveis bàsics com a Figueres.
A l'Ayoub li encanta poder anar al Marroc de tant en tant, perquè troba molt a faltar als seus avis, als oncles i tots els amics i veïns que s'hi queden al poble. Vam estar parlant, que personalment m'encantaria poder anar al Marroc de vacances, ja que és un dels països que m'intriga molt la seva manera de fer, la cultura, les seves tradicions, i gràcies a l'Ayoub, estic coneixent molt profundament totes i cada una de les seves petites tradicions, per la qual cosa no dubtaré gens a viatjar cap aquest destí.
Així doncs, vam comprar una gran bossa de caramels per poder gaudir-los durant el trajecte.
